Entrevista a Manuel López Araujo, director general d'ISBA SGR
Manuel López Araujo: «El nostre objectiu és que cap projecte empresarial viable es quedi sense finançament»
Manuel López Araujo | Director general de ISBA. Nascut a Huelva en 1978, ocupa el nou càrrec, en substitució del tristament mort Jesús Fernández, que el va exercir des de l'any 2000. Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses (ADE), López Araujo va treballar com a auditor financer abans d'incorporar-se a ISBA com a director financer en 2009
Toni Traveria / Diario de Mallorca
Com podem definir a ISBA? De quin tipus d'entitat estem parlant? Quina és la seva funció?
ISBA és una societat de garantia recíproca, una entitat financera no bancària sense ànim de lucre. La nostra activitat està basada en la concessió d'avals (financers, sobretot, però també tècnics), de manera que actua com a dinamitzadora de l'economia en la nostra Comunitat. Mitjançant els nostres avals, les pymes, autònoms i emprenedors aconsegueixen finançament en millors condicions de mercat; el nostre principal assoliment és facilitar l'accés al referit finançament a companyies o autònoms que sense el nostre aval no l'aconseguirien d'una forma tan directa. Dit d'una altra manera, ISBA té l'objectiu que cap projecte empresarial viable a Balears es quedi sense finançament, i que aquesta sigui a més assequible.
Què entenem per Societat de Garantia Recíproca?
Simplificant-ho molt, podem dir que una Societat de Garantia Recíproca (SGR) és ‘un banc sense diners’. És a dir, una entitat financera no bancària que en lloc de prestar diners concedeix avals als seus socis (clients) per a garantir el finançament bancari tradicional. En cada comunitat autònoma existeix una SGR que té unes funcions i objectius molt similars als nostres. En tenir el nostre àmbit d'actuació dins de les illes Balears, mantenim excel·lents relacions institucionals amb els principals actors econòmics de la Comunitat, especialment amb el Govern.
Quan i per què es va constituir ISBA? De qui depèn?
ISBA es va constituir com a tal el 18 de juliol de 1979, i va ser la primera Societat de Garantia Recíproca d'Espanya, sent el seu primer president l'empresari turístic Gabriel Barceló. La seva funció inicial era la mateixa que ara: ajudar en la concessió de crèdit per als emprenedors, empreses i autònoms de Balears per a poder iniciar o ampliar els seus projectes empresarials. Com totes les SGR, ISBA depèn econòmicament dels nostres ingressos per la concessió d'avals. Però al no tenir ànim de lucre, i per a desenvolupar la seva labor social, es necessita una especial col·laboració econòmica dels nostres socis protectors, particularment del Govern dels Illes Balears. El Govern, amb les seves aportacions al nostre fons de provisions tècnica (FPT), ens permet aconseguir el palanquejament i la solvència necessària perquè el nostre aval sigui considerat com a garantia suficient davant les entitats financeres.
El Govern fa aportacions anuals a ISBA?
El Govern té la possibilitat i la capacitat de fer aportacions mitjançant els convenis que tenim signats, però històricament només les has dut a terme quan hi ha hagut una necessitat excepcional d'aquestes. En aquest sentit, tenim tres vies de col·laboració ben diferenciades: en primer lloc, aportacions -com deia- al FPT per a situacions extraordinàries (per exemple, la pandèmia); en segon terme, línies de finançament anuals de caràcter general (es bonifica el tipus d'interès i el cost de l'aval) o específiques per a sectors estratègics; i la tercera via és el sistema de reaval, pel qual totes les nostres operacions compten amb un reaval de caràcter nacional o un altre complementari de caràcter autonòmic.
Com s'articula ISBA? Quins departaments la integren?
ISBA compta amb un Consell d'Administració (presidit per Eduardo Soriano, amb la participació d'empresaris particulars, entitats financeres i el Govern), una Comissió Executiva (òrgan delegat del Consell d'Administració, que està en el dia a dia de l'operativa de l'entitat), una consellera delegada (la directora General del Tresor, Política Financera i Patrimoni del Govern, Susana Pérez) i el director general, que és l'encarregat de coordinar els diferents departaments de l'entitat (financer, comercial i anàlisi de riscos). En les oficines de ISBA treballem 30 persones -bàsicament economistes i advocats-, sent el percentatge de dones del 75% del total de la nostra plantilla.
Com es decideix la concessió o no d'un aval?
—ISBA té una política de riscos que es revisa anualment, en la qual estan fixats uns criteris de concessió sustentats en l'experiència de l'entitat i en les millors pràctiques del sector. El Consell d'Administració determina quins són els criteris perquè una empresa pugui optar al finançament a través de ISBA: pla de viabilitat, experiència prèvia en el sector, aportacions pròpies de l'empresa, etc.… i d'acord amb aquests criteris de base a cada empresari o autònom se li atén i se li expliquen les necessitats per a complir amb aquests criteris. És el nostre departament comercial el que s'encarrega de fer un filtre inicial, recopilant la informació econòmica i legal pertinent que posteriorment és analitzada pel nostre departament de riscos.
Tota aquesta informació arriba a un segon filtre, que és la Comissió Tècnica - cinc persones amb capacitat de vot-, que es reuneix cada dijous per a estudiar les operacions i valorar sobre la seva aprovació o denegació. Cal destacar que també fem una labor d'assessorament a l'empresa abans de finançar-les, en indicar-los que -sobre la base de la nostra experiència- pugui haver-hi determinats aspectes del seu pla de viabilitat que han de ser revisats per no estar alineats amb les dades del sector en el qual operen. Una vegada que passa el filtre de la Comissió Tècnica, arriba finalment a la Comissió Executiva, reunida cada divendres, que confirma o denega la concessió de l'aval respectiu. El percentatge d'aprovació dels projectes que arriben a la Comissió Executiva és del 84%. És important destacar la rapidesa amb què s'actua en ISBA a l'hora de concedir els avals: una vegada que l'operació ha estat acceptada, en una setmana l'empresa o l'autònom compta amb l'aprovació del nostre aval.
Què ocorre quan un client no compleix amb els seus compromisos de pagament?
Desgraciadament tenim morositat, per descomptat. Quan un soci no compleix amb les seves obligacions amb l'entitat financera que compta amb el nostre aval, se'ns requereix i realitzem el pagament com a avaladors. Depenent de l'import i de la tipologia de l'operació avalada, hi ha unes garanties o altres. Nosaltres, per norma general, sol·licitem garanties dels socis que hi ha darrere de l'empresa en qüestió i, -com és lògic- com més solvent sigui l'empresa, menors són aquestes garanties personals. Si, per exemple, se sol·licita finançament per a adquirir una nau o local comercial, el més normal és que aquest bé quedi hipotecat si l'operació és a llarg termini. En tot cas, haig de subratllar que en el cas que l'operació entre en situació de morositat, ISBA és una entitat financera flexible: busquem solucions acordades amb els socis, sense perdre de vista la nostra responsabilitat d'intentar recuperar aquelles operacions que no han estat viables i presenten impagaments.
«L'economia de Balears està, en l'actualitat, raonablement sanejada»
Quan una empresa acudeix a ISBA a la recerca de finançament implica que està en una situació complexa o no té per què ser així?
No té per què ser així… Ens pot arribar un client referit de la banca en considerar-lo un perfil bo per a ISBA, de la mateixa manera que també tractem amb empreses grans i consolidades que puguin requerir, en un moment donat, un suport financer per a una operació específica. Amb l'aval de ISBA les entitats financeres fidelizan a molts dels seus clients, ja que no sols els ofereixen solucions a les seves necessitats sinó també a un preu de mercat molt competitiu gràcies a les línies bonificades que tenim anualment.
En temps de crisi, augmenta la demanda d'avals?
—Evidentment, en temps de crisi totes les entitats financeres i la pròpia ISBA vine com augmenten les peticions de finançament. En actuar a través d'un aval de primer requeriment, les entitats saben que està garantit el cobrament de l'operació financera signada.
Cal assenyalar així mateix que, en èpoques de crisis, el finançament per a capital circulant és la que predomina. En contrapartida, i per a anys molt bons des del punt de vista econòmic, els avals destinats a inversió a Balears poden aconseguir el 70% de les sol·licituds. En el present exercici, estem prop del 40% de les sol·licituds destinades a la inversió enfront d'un 60% d'aval per a circulant, però l'any 2023 és anòmal ja que les sol·licituds de liquiditat estan sent molt altes a causa de la renovació de les pòlisses a tres anys formalitzades durant la pandèmia.
Fins a quin punt, des d'una òptica financera, les empreses de Balears estan pagant els peatges del COVID-19?
La situació a Balears és diferent a la de la resta d'Espanya. ISBA té la taxa de morositat més baixa de tot el país, i amb les entitats financeres es dona la mateixa situació. Això implica que l'economia balear funciona molt bé, i crec que la majoria de les empreses ja han anat solucionant les situacions financeres derivades del Covid. És cert, és clar, que va haver-hi en el seu moment un repunt significatiu de l'endeutament empresarial, acompanyat en molts casos de tancament d'activitat, però aquest endeutament ha estat ben digerit per les empreses. La prova d'això és, com deia, la baixa taxa de morositat. En els dos últims anys, les empreses han constatat una recuperació molt positiva de la facturació i, per tant, entenem que l'economia de Balears està raonablement sanejada.
Quines expectatives manegen per a l'exercici 2024?
Per a 2024 estem en una situació d'incertesa. És de preveure bastant volum d'inversió per a negocis vinculats amb el turisme, ja que hem passat quatre o cinc anys sense una renovació significativa d'infraestructures en els establiments relacionats amb l'activitat turística. A més, la facturació en les empreses del sector ha estat bastant bona enguany i, en conseqüència, som optimistes quant a les sol·licituds d'operacions destinades a la inversió. No obstant això, no podem perdre de vista la situació d'incertesa en els mercats derivats dels conflictes actuals, que impliquen un encariment dels aprovisionaments i estrenyen els marges empresarials per a la majoria d'empreses, de manera que és possible que hi hagi també una necessitat significativa de circulant.
Estem en un escenari de tipus d'interès alts. Fins quan?
D'acord amb la informació de què disposem, durant 2024 els tipus es mantindran en els nivells actuals. Existeix molta incertesa en els mercats internacionals i aquesta té el seu impacte en les economies de cada país. No es preveuen grans pujades, però tampoc -cal advertir-ho- grans baixades, de manera que ens mantindrem en una situació de tipus alts si els comparem amb els anys anteriors. El Govern és conscient dels alts costos de finançament actuals, ja sigui per a inversió o circulant, per la qual cosa s'estan estudiant línies de finançament per a 2024 amb una millora quantitativa molt significativa respecte a anys anteriors i perquè s'adaptin millor a les necessitats de pymes i autònoms.
La pandèmia va propiciar xifres rècord d'avals en 2020.
Per a tothom la pandèmia del COVID-19 va suposar un abans i un després, un punt d'inflexió que va paralitzar la vida de les persones i l'activitat econòmica i empresarial fins a extrems insospitats.
Moltes empreses es van quedar en el camí i moltes altres es van veure en la necessitat de recórrer a crèdit extern per a poder continuar operant, encara que fos sota mínims. En aquest context, a Balears ISBA SGR es va erigir en un punt de suport important per al món empresarial. El volum de crèdit avalat per l'entitat així ho testifica: en vuit mesos ISBA va formalitzar el nombre d'operacions equivalent a quatre anys sencers: 164 milions d'euros avalats en aquests vuit mesos de voràgine en 2020, quan l'habitual era tancar els anys entorn d'operacions per valor de 46-47 milions d'euros.
«Va ser una situació dura i difícil per a tots -reconeix el nou director general-, però transcorregut el temps i vist en perspectiva prefereixo recordar el bo: va haver-hi moltíssima feina i ISBA va ser portada al límit, en una situació molt complexa i de gran incertesa que ens va servir per a reestructurar-nos i per a veure fins a on podíem arribar. Vam tenir més treball que mai, però podem sentir-nos orgullosos d'haver aportat tota l'ajuda possible a les empreses de les balears en aquesta situació econòmica i social tan complexa. M'agradaria destacar la inestimable col·laboració en aquests moments del Govern dels Illes Balears: es van activar ràpidament les línies específiques Covid, vam ser la primera SGR a Espanya a posar-les en marxa i des de la presa de decisió en cinc dies teníem el producte al carrer».
Aprofundint en la matèria, López Araujo exposa: «El Govern va confiar cegament en la capacitat de ISBA i va fer una aportació extraordinària molt significativa al Fondeig Tècnic de Provisions (FTP). Fet i fet, aquesta aportació no es va requerir íntegrament per tota la liquiditat que es va facilitar per altres canals (crèdits ICO, per exemple), però no hem de deixar de subratllar que el nostre és sempre un negoci de confiança, i va ser molt positiu que en aquell moment les entitats financeres poguessin veure a una ISBA forta i amb el ferm suport del Govern, que va reforçar la nostra solvència fins a situar-la en el 24% actual, tres vegades per sobre del mínim requerit pel Banc d'Espanya».
